El desenvolupament emocional dels infants és un procés que es duu a terme en el temps i en un espai: la relació amb els adults i altres infants. Progressivament i amb l’acompanyament dels adults, els nens aniran aprenent a regular les seves emocions i a trobar maneres d’expressar-les més ajustades.

  1. EMOCIONS QUE DESBORDEN. Quan els infants encara no troben les paraules per comunicar l’agitació interna, les emocions els desborden i poden aparèixer manifestacions molt intenses i amb conductes desajustades (llençar coses, picar, autoagressions, mutisme, inhibició, crits, etc.) que alarmen als adults que els envolten.
  2. ACOLLIR I CONTENIR. Perquè un nen es pugui contenir i no desbordar, ha de tenir primer l’experiència de ser contingut per un adult disponible i que sintonitzi amb l’emoció (pròpia i la de l’infant).
    1. QUÈ AJUDA A ACOMPANYA-LOS:
      1. No espantar-nos!: estan expressant el seu estat intern.
      2. Paraula acompanyada d’una acció o contenció física (per exemple, aturar-lo si es poden fer mal a ells/es o als altres, agafar-lo a coll i canviar-lo d’espai).
      3. Esperar i donar-li temps, quedant-nos a prop seu. Això ajuda a legitimar els seus estats emocionals.
      4. Donar significat a l’emoció i al que està passant, vinculant-ho amb una experiència viscuda, ajudant a pensar-les. (Exemple: “ja veig que t’enfades perquè marxem del parc i t’ho estaves passant molt bé, però demà tornarem”).
      5. Recordar sempre!: Que manifestin emocions de manera desbordada no vol dir que l’infant sigui dolent.
      6. L’autoregulació emocional és com un múscul que s’ha d’anar ajustant, entrenant, estirant, relaxant. L’aprenentatge passa necessàriament per viure l’experiència emocional en la quotidianitat.
      7. Diferenciar el que fan amb el que senten: Exemple: “tu pots estar enfadat, però no es pot fer mal”.
      8. Parlar de l’experiència de desbordament en un moment posterior de més calma i oferir alternatives de reacció per altres vegades.
      9. Repetir les vegades que calgui amb tota la paciència possible.
    2. QUÈ NO AJUDA:
      1. Demanar-los o exigir-los que canviïn les seves emocions . Exemple: “deixa de plorar” o “no t’enfadis”.
      2. No donar-los espai i temps, no tapar amb les nostres paraules el seu estat emocional.
      3. Deixar-los sols.
      4. Comparar-los amb altres nens/es.
      5. Amenaçar amb la pèrdua de l’estima. Exemple: “perquè em fas això a mi?”, “els altres no t’estimaran si fas això”.
      6. Mostrar fredor, indiferència o distància emocional.
      7. Exercir càstigs de tipus físic